Versió per imprimir
•
Els esdeveniments que va protagonitzar queden lluny en el temps, però
el personatge de Borís Skossireff, aquell que va regnar tan breument a
les valls, continua aixecant polseguera i atraient l’interès
d’escriptors i investigadors d’arreu. Si fa poc Antoni Morell anunciava
la intenció d’escriure una segona part de la novel·la sobre el
personatge (després d’haver contactat amb els hereus, que li aportaran
nova informació), també Beth Escudé, autora de l’adaptació teatral,
projecta convertir el text en pel·lícula. La idea sembla estar bastant
arrodonida (el rodatge, en escenaris naturals, duraria un any;
Alejandro Montiel la realitzaria i Ester Nadal s’encarregaria de la
direcció actoral), però està pendent només del finançament.
Des
d’una altra perspectiva, la figura de Boris I concita també l’interès
dels investigadors. Entre ells –i el que sembla haver arribat més lluny
en la recerca–, el periodista i historiador rus Alexander Kaffka, que
fa anys que recopila materials i documentació sobre Skossireff en
arxius d’Europa i els Estats Units (també va visitar l’Arxiu Nacional
d’Andorra l’estiu passat). Disposa de materials com passaports i cartes
manuscrites, a més d’informació sobre la família i sobre la seva xicota
americana. Al seu cap, mentre treballa –pel seu compte i a iniciativa
pròpia–, hi ha dues pretensions: separar els fets reals de les
fantasies que envolten el personatge; i aconseguir suport per crear al
Principat un museu dedicat a Skossireff. El centre, apunta, seria un
focus d’interès per als russos que visiten Andorra.
Un oficial tsarista
Personatges
com aquest, explica Kaffka al Diari, centren ara l’atenció del públic
rus, després que durant l’etapa comunista se’ls hagués ignorat per
pertànyer al bàndol tsarista: “Era un oficial del tsar i un emigrat”,
recorda l’investigador, que diu que li sorprèn “quantes mentides
envolten el nom d’Skosireff i quins pocs fets reals es coneixen”. Hi
afegeix que els articles que ha anat trobant en diaris d’arreu “són
bastant fantasiosos, malgrat estar publicats a mitjans de prestigi”
(esmenta un exemple: algun periòdic rus diu que va regnar a Andorra
durant anys). I afirma que els dos únics llibres existents (el de
Morell i un altre, editat a Alemanya) són “literatura interessant”,
però sense fonament històric seriós.
Segons Kaffka, és fàcil
dibuixar Skossireff simplemente com un estafador, “però els fets
demostren que la seva personalitat no era tan primitiva i que volia
sincerament treballar per al benefici d’Andorra”. Així, continua, “va
ser l’autor de la primera Constitució [per al país], que era bastant
progressista i liberal” i va ser també “el primer a portar la idea
d’una economia lliure d’impostos” i en suggerir l’explotació dels
esports d’hivern.
Les inexactituds que envolten la figura
d’Skossireff tenen diverses causes, argumenta l’investigador: d’una
banda, les mentides que el mateix Boris explicava; d’una altra, errors
a l’hora d’avaluar les seves accions. Ho explica: “Boris és dibuixat
molt sovint com un personatge d’opereta (…), però el cas és que el
Consell General va votar per ell: dues vegades i gairebé per
unanimitat. Això no és una cosa que passi en les operetes”.
Veritats i mentides
Pel
que fa a les fantasies que el mateix aventurer dibuixava, Kaffka
esmenta l’autoadjudicació del títol de comte d’Orange: “És òbviament
fals, però, per si de cas, ho vaig comprovar als arxius de la Cort
Reial d’Holanda”. També deia que havia estudiat a Oxford i que el
príncep de Gal·les havia estat el seu company. En ocasions, barrejava
mentides i veritats “i potser en algun moment començava a creure les
seves invencions”.
Quant al personatge planeja una aurèola de
romanticisme, considera Kaffka: “Si no és més que un tafur deshonest,
per què declara la guerra al bisbe? És un gest poc pragmàtic i més
aviat sentimental”. Troba que el més important és el retrat psicològic:
“Crec que el seu caràcter era una mescla d’aventura, pragmatisme i
complex d’inferioritat. Imagineu: un jove, ambiciós oficial, sense cap
experiència laboral excepte la militar, que ho perd tot a la revolució
i es veu obligat a emigrar. No té ni passaport. Però és ben plantat i
intel·lectual. Vol seguir formant part de l’alta societat, com a
Rússia, així que es relaciona amb dones benestants, però no se sent en
igualtat de condicions i pateix. Busca la possibilitat d’assolir
novament una posició i es casa amb una vídua rica, molt més gran, però
és el tipus d’home que no pot suportar aquesta situació i mira de
trobar altres solucions. Viu a la Riviera i a Mònaco, i és aleshores
quan coneix l’existència d’Andorra i desenvolupa el seu pla:
convertir-la en un paradís fiscal puixant”.
Un al·luvió de cintes sobre l’aventurer
Si
els projectes de producció fílmica sobre Boris I esdevinguessin
realitat i coincidissin en el temps, es produiria un al·luvió de cintes
protagonitzades per l’aventurer rus, perquè al marge de la d’Escudé i
Nadal, també Assumpta Serna s’havia interessat per escriure un guió. I
el mateix Alexander Kaffka anuncia que és l’autor d’un altre. Escudé
addueix com a raó del seu interès que sempre s’ha sentit interessada
pels personatges que practiquen la impostura. També que la dècada del
1930 –a Andorra i a la resta d’Europa– és una època “mítica, en què es
van produir tot tipus de canvis que no havien tingut lloc en segles”.
Pel que fa a Kaffka, el seu guió es basa en la recerca feta: “He
intentat no fer una biografia històrica, sinó un film entretingut, amb
romanç i aventura. I encara que l’episodi andorrà és central, explica
també el passat de Boris”.
